Diagnòstic
Amb la fi de poder diagnosticar la demencia tipo Alzheimer, els especialistes realitzen proves per avaluar el deteriorament de la memòria i altres habilitats de raonament, determinar les capacitats funcionals i identificar canvis en la conducta. També es duen a terme diferents proves per descartar altres possibles causes de deteriorament (com ara, anàlisi de sang, valoració neuropsicológica i TAC).
Una vegada diagnosticada la malaltia, caldrà fixar el tractament més idoni. Actualment, no existeix una cura per a la malaltia d’Alzheimer. No obstant això existeixen medicaments que poden ajudar a controlar o retardar els seus símptomes durant més temps, sobre tot en les primeres etapes de la malaltia. Alguns tractaments farmacològics ajuden a controlar l’agitació, la depressió p els símptomes psicòtics (alucinacions o deliris) que poden ocòrrer quan avança la malaltia.
Paral.lelament cal aplicar tractaments no farmacològics, com ara tècniques de psicoestimulació, estimulació cognitiva, reminiscencia, musicoterapia i arteteràpia, orientació a la realitat, estimulació sensorial, terapia amb animals, exercici físic o psicomotricitat, que combinades amb el corresponen fàrmac permet mantenir a la persona amb Alzheimer en un estat físic i cognitiu més òptim, millorant la seua qualitat de vida i la del seu familiar cuidador.
Amb la col.laboració de la Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació
